És indubtable que avui en dia les xarxes socials són un autèntic trampolí per difondre coneixements científics i els resultats d’una recerca. Però a més són eines ideades per a la comunicació i la relació, cosa que també pot utilitzar-se en benefici de la divulgació de la ciència.

A RecerCom tenim clar que una de les millors decisions que pot prendre qualsevol investigador, grup de recerca, institució o periodista científic és comunicar a través de les xarxes socials. I és que tenen una infinitat d’avantatges. A continuació veurem 15 beneficis de gestionar de manera adequada les xarxes socials per difondre ciència.

1. Accés als coneixements. Les xarxes socials permeten a la societat accedir fàcilment als coneixements científics. Aquesta és una de les principals premisses de la comunicació científica. I amb les xarxes socials es multiplica la possibilitat de que els ciutadans estiguin degudament informats, cosa que els donarà capacitat per ser crítics i conscients dels avenços de la societat.
2. Gust d’explicar. Per a un científic sol ser un plaer explicar els resultats de la seva recerca, ja que comparteix amb la gent el que tant de temps i esforç li ha costat i els beneficis que tindrà per a la societat.
3. Motivar futurs científics. Les xarxes socials poden despertar la passió pels descobriments científics i per la feina de la recerca entre els més joves. Aquests canals atreuen un públic jove entre els quals hi haurà els científics de demà.
4. Sense intermediaris. Els comunicadors científics, els investigadors i les seves institucions poden informar amb les xarxes socials de forma directa al ciutadà, sense mitjans de comunicació o revistes científiques que facin d’intermediaris, seleccionant temes i adaptant el contingut.
5. Difusió assegurada. Els resultats de la recerca arribaran al públic tot i que els mitjans de comunicació retallin les seves seccions de Ciència o que les prestigioses revistes especialitzades excloguin la recerca d’entre els seus continguts.
6. Difusió immediata. Les xarxes socials permeten publicar els resultats de la recerca quan s’han obtingut i preparat per divulgar, no com acostumen a fer les revistes científiques que poden guardar-los durant mesos, en els que a més no es poden difondre per un altre canal. Les xarxes també permeten compartir continguts, opinions i interaccions amb el públic quan es generen, fins i tot en directe en el cas dels esdeveniments.
7. Aconseguir feedback. Les xarxes socials es basen en la comunicació horitzontal, de tu a tu entre usuaris, l’escolta activa i la possibilitat de comentar el que es comparteix de forma fàcil. És per això que en la recerca científica, les xarxes socials es poden utilitzar per obtenir feedback del públic objectiu que ajudarà l’investigador a fer-se preguntes bàsiques sobre el projecte que potser no pensava.
8. Reclam de participació. Les xarxes socials són un canal ràpid i adequat per fer peticions de col·laboració, com ara promocionar un focus group per trobar participants o buscar voluntaris per a proves pilot.
9. Augmenta el prestigi. Amb una gestió adequada de les xarxes socials (en estil, continguts i freqüència), l’investigador o la institució científica que gestiona el canal veurà com s’incrementa la seva reputació. La qualitat de la recerca determina la contribució a la ciència, però una bona comunicació d’aquesta recerca influeix en el reconeixement públic.
10. Posiciona com a expert. Les xarxes socials són una eina ideal per situar l’investigador com a expert en una matèria determinada en la ment del públic. El què diu i com ho diu pot ser fonamental per a ser vist com un veritable entès en un tema.
11. Audiència global. En fer clic per publicar el contingut s’arriba automàticament a un públic internacional, que pot estar en qualsevol part del món.
12. Nous públics. A les xarxes socials trobem un públic heterogeni, des de joves fins a adults, des de persones sense estudis fins a investigadors científics… Aquest gran ventall de segments del públic origina relacions amb noves generacions o l’apropament de persones desinteressades a priori, per exemple.
13. Justificar la inversió. Amb la divulgació dels resultats de la recerca a través de les xarxes socials es dóna accés fàcil a aquests coneixements a la majoria de la societat (interessats o no en la temàtica). Això ajuda a les institucions a mostrar al públic on s’inverteixen els seus diners (en el cas del finançament públic o les investigacions subvencionades).
14. Aconsegueix suport social. En obrir-se al públic i connectar amb ell i en explicar de forma innovadora i comprensible el que s’investiga, els investigadors obtenen un major suport social.
15. Influir en els prescriptors. A través de les xarxes socials també es pot accedir als prescriptors que ajudaran a que la teva recerca avanci, com per exemple als polítics o tècnics de les administracions públiques que decideixen on es destina el finançament. A més, gràcies a una bona comunicació 2.0. i al suport social que es pot constatar en les comunitats online, els prescriptors poden sentir certa pressió per afavorir aquestes investigacions.

Eres conscient de tot el que poden fer les xarxes socials per la divulgació de la ciència? Afegiries algun benefici més? Creus que algun dels beneficis que hem dit no ho és?