No és cap novetat dir que no són bons temps per a la ciència. Però en canvi, sí que ho són per a la comunicació científica. En aquesta època de crisi econòmica i social, on desafortunadament el finançament públic de la recerca ha arribat a caure gairebé un 40% sembla que la difusió i divulgació de la ciència que encara es pot fer cobra valor.

És cert que no cal oblidar que el periodisme científic -tal com l’entenem- també va de mal borràs. I si no, que li diguin als redactors de grans capçaleres que han vist com les seves seccions disminueixen o desapareixen, per ser substituïts per notes de premsa de les pròpies institucions o de les revistes científiques de prestigi. Tot i així, la comunicació científica en general es troba en una situació d’auge.

Comunicació del segle XXI

En els temps que corren les Tecnologies de la Informació i la Comunicació estan adequadament desenvolupades per ser prou accessibles. Això ha suposat que l’acostament del coneixement a la societat sigui més fàcil que mai. I llavors, per què no treure’n profit?

Les xarxes socials, els blogs, els webinars, la ciència oberta i participativa, el crowdfunding… són les principals eines per aconseguir que els resultats de la recerca i els coneixements científics arribin més lluny del que ho feien fins ara. Si les circumstàncies ens han portat a patir canvis, el millor que podem fer és adaptar-nos perquè aquest patiment minvi veient com, aprofitant els nous mitjans, aconseguim el mateix o més que ancorats en el passat.